Back Faraday se wet Afrikaans قانون فاراداي Arabic Llei d'inducción de Faraday AST ফ্যারাডের আবেশ সূত্র Bengali/Bangla Zákon elektromagnetické indukce Czech Электромагнитла индукцин Фарадей саккунĕ CV Faradays induktionslov Danish Νόμος της επαγωγής του Φαραντέι Greek Faraday's law of induction English Leĝo de Lenz-Faraday Esperanto
| Electromagnetisme |
|---|
 |
| Electricitat · Magnetisme |
La llei de Faraday és una de les lleis fonamentals de l'electromagnetisme, una de les quatre equacions de Maxwell, també és coneguda com a llei de la inducció electromagnètica o llei de Faraday-Lenz, estableix que en un circuit tancat sotmès a l'acció d'un camp magnètic variable, s'hi indueix una força electromotriu (fem) proporcional a la derivada respecte al temps del flux magnètic que passa a través del circuit.[1] És a dir, Faraday va trobar que la fem induïda a un circuit tancat o espira és proporcional a la taxa de canvi del flux magnètic que passa a través de l'espira.[2]
En llenguatge més senzill, si movem un conductor, com un fil metàl·lic, al llarg d'un camp magnètic es produeix un voltatge. El voltatge resultant és directament proporcional a la velocitat del moviment: movent el conductor al doble de velocitat es produeix el doble de voltatge. El camp magnètic, la direcció del moviment i el voltatge formen angles de 90° entre ells. Sempre que el moviment generi voltatge, la regla de la mà dreta de Fleming descriurà les direccions del moviment, el camp i el corrent creat.
Aquesta llei es va obtenir experimentalment, es basa en les observacions experimentals que va fer Michael Faraday el 1831. L'efecte de la inducció també va ser descobert per Joseph Henry més o menys al mateix temps, però Faraday ho va publicar primer.[3] Els principis del funcionament dels alternadors, dinamos i transformadors són a la llei de Faraday.
El descobriment sencer de Faraday fou que es pot generar força electromotriu en un cable de tres maneres diferents, movent el cable, movent un imant a prop d'un cable o canviant el corrent a un altre cable proper.[4]
- ↑ Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 10. Reimpressió d'octubre de 1992. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 473. ISBN 84-7739-004-5.
- ↑ Giancoli, 2015, p. 592.
- ↑ «Joseph Henry». Distinguished Members Gallery, National Academy of Sciences. Arxivat de l'original el 2013-12-13. [Consulta: 30 novembre 2006].
- ↑ Feynman, 2010, p. 16-5.